A aquest nou blog podreu veure i llegir coses de la meva vida a Besançon (França) on he anat, gràcies a Eurodyssée, per estudiar francès i treballar al Centre d'Art Contemporani Pavé dans la Mare fins el proper agost. 

www.albientot.blogspot.com

à bientôt

2012

Novetats del 2012 a la web! www.albadanes.com

Moments viscuts a Colònia Castells amb Salvem la Colònia. Barcelona, 2008.
El tercer carret que disparava en analògic, blanc i negre amb la Canon EOS2000 de la meva germana.
Aquell dia estàvem fent tasques de documentació gràfica a casa una de les veines de la Colònia.

http://salvemlacolonia.blogspot.com/
Foto: Alba Danés

CAT- Enguany participo a la 14ena edició de La Mostra d’Art Jove MOSTRAR'T 2012! Faré dues exposicions presentant el projecte Expectants, la primera a l'Estació Espai Jove de Girona que es podrà visitar del 13 de gener al 10 de febrer i la segona a l'edifici dels Químics de Girona que es podrà visitar del 2 al 31 de maig. 

Espero que trobeu un moment per visitar-la; serà una selecció d'onze fotografies que formen part del que va ser el meu Projecte Final de Fotografia Artística que vaig presentar el passat juny a l'Escola d'Art i Disseny d'Olot i que em van tutorar els fotògrafs Roger Serrat-Calvó, Ana Lorente i Fàtima Rodríguez. 

ENG- This year I participate in the exhibition of emerging creators MOSTRAR'T 2012! I will present two exhibitions with  Expectants project, the first one in Estació Espai Jove de Girona from the 13th of January to the 10th of February and the second at the Químics building in Girona in may.

I hope you find a moment to visit it, is a selection of eleven photographs that are part of my Final Project in Art Photography that I presented last June at the School of Art and Design from Olot. I was tutored by the photographers Roger Serrat-Calvó, Ana Lorente i Fàtima Rodríguez.  

2011

 

Arribats aquests dies és convenient fer un repàs a l'any que hem viscut. M'ha agradat compartir aquest llistat que des de fa uns dies estic elaborant, són experiències que voldria no oblidar...

compartir sopars Girona - Argentina via skype 
inscriure'm a Eurodyssee
presentar-me a 4 beques fotogràfiques i no obtenir-ne cap
estar al costat del tiet des del principi i fins el final
treballar i aprendre amb FOOS
escoltar "La Galaxia Interior" deu mil vegades
descobrir la transurbància, caminar, conèixer i reconèixer el paisatge que m'envolta
endinsar-me en el món de la producció
entregar el projecte final Expectants i ensortir-me'n dignament
fer Càpsules i mantenir viu el projecte
ser portarda de Carpaccio Magazine
formar part de la parella de Turistes de Qualitat
participar a KM0 (d'Alba Tenas)
formar part del projecte La Devastació
seguir sent co - pla B
banyar-me amb la meva família el 25 de desembre
estimar-te

és evident, m'agradaria que la llista fos molt més llarga, d'experiències mai en sobren, però... ja veig venir el 2012!

La foto d'una excursió fa dos mesos a Sant Aniol de Finestres amb objectes voladors no identifiats inclosos.

ben aviat... / comming soon...

Carpaccio Magazine #32

Una de les fotografies del projecte Càpsules és portada del Carpaccio Magazine Issue #32, a l'interior la resta del treball i també les imatges de Terrra humida.

Cover: Alba Danés
Design: María Cerezo
Curators: María Cerezo & Emma Llensa

Estic encantada amb www.carpacciomagazine.com :)

Cluc d'ulls

Us convido al meu nou experiment en forma de vídeos breus i silenciosos. Espero que en gaudiu tant com jo al fer-los! No pretenc res més que ensenyar-vos part del meu entorn, i sobretot a l'Anna que ja fa gairebé un any que no la tinc per aquí... 

Vimeo Alba Danés

EXPECTANTS #2

“Veiem el paisatge més a prop de la decoració que de la revolució”²

Rosa Olivares

02_ PAISATGE, SOCIETAT I CULTURA

El paisatge és una realitat física i, alhora, la representació que cada individu en crea. És un territori amb tots els seus elements naturals i antròpics i que esdevé paisatge amb els sentiments i emocions que desperta a l'observador al contemplar-lo. Segons Enrique L.Carbó “el fenomen conegut com a paisatge només existeix com a creació cultural”³, fent referència a la necessitat de la mirada subjectiva de cada individu i a la interpretació cultural envers els territoris. També Rovira i Virgili recordava l'any 1979 que “La pura visió subjectiva del món extern no existeix, en veritat, per als homes”⁴ així doncs sense els elements subjectius la interpretació de l'entorn no seria possible.

El paisatge és també el resultat d'una transformació col·lectiva de la naturalesa i, per tant, un producte social que reflexa una determinada manera d'organitzar i experimentar el territori. És d'aquesta manera com els paisatges es converteixen en indicis territorials de tot allò que comporta la vida social contemporània, des dels problemes estètics d'urbanisme fins als dubtes ètics d'ecologia.

El paisatge és reflex i conseqüència, per tant, un bon objecte d'anàlisi dels canvis que experimenta la societat. Un anàlisi necessari si es té la voluntat d'elaborar una definició completa de la societat.

Des de les primeres representacions rupestres les societats humanes han interpretat els paisatges i això ha significat una reflexió des del món de la cultura i l'art en totes les seves disciplines sobre l'entorn de la persona i les particulars formes d'entendre el paisatge. Però aquestes reflexions han canviat en els darrers segles i el gruix de les representacions de paisatge tenen avui en dia un objecte d'anàlisi diferent al dels inicis del paisatgisme. Per exemple; des d'El caminant sobre un mar de núvols, de Caspar David Friedrich l'any 1818, les representacions dels paisatges han vist com la immensitat de la natura i la reflexió de la relació amb l'individu han quedat en segon terme, deixant pas a les intervencions humanes al territori com a objecte principal i amb la intenció de reflexionar sobre la mateixa transformació social, com ho fa per exemple el fotògraf Edward Burtinsky en la seva sèrie Oil des de l'any 2001.

Sense deixar de banda la mirada cultural al territori Joan Nogué afirma que “les mirades sobre el paisatge són diverses i sovint contradictòries”⁵ perquè “en realitat, només veiem allò que desitgem veure, és a dir, aquells espais que no qüestionen la nostra idea de paisatge construïda socialment”. Així doncs, a més de ser subjectives són ja mirades dibuixades d'acord amb les conductes socialment genèriques. És per això que quan Rosa Olivares diu “veiem el paisatge més a prop de la decoració que de la revolució” molts hauran de preguntar-se quin tipus de revolució pot oferir un paisatge.

Gilles Clément proposa que “si deixem de mirar el paisatge com si fos objecte d'una indústria podrem descobrir de cop una gran quantitat d'espais indecisos, desproveïts de funcionalitat, als que resulta difícil donar un nom”, són aquests els objectes del projecte Expectants.

“Sembla que el temps present hauria de tenir una altra naturalesa. No pot generar de manera natural espais del present derrotats, propis d'un temps passat”

Robert Smithson

1De Certeau, Michel. L'invention du Quotidien, 1. Arts de faire. Gallimard, París, 1990.

2Olivares, Rosa. El paraiso estaba aquí al lado. Paisajes silenciosos Revista Exit nº38. Exit, Barcelona, 2010.

3L.Carbó, Enrique. Article Paisaje y fotografia. Naturaleza y Territorio. Saragossa, 1998.

4Rovira i Virgili. Rovira, 1979.

5Nogué, Joan. La construcción social del paisaje. Paisaje y teoria, Biblioteca Nueva, Barcelona, 2007.

EXPECTANTS #1

El juny passat vaig presentar el meu projecte final de Fotografia Artística, el projecte ja proposava una web, per tant les imatges finals fa mesos que són públiques però ara he decidit fer pública també la part teòrica del projecte. És evident que no puc penjar les més de 70 pàgines que ocupava la memòria però intentaré fer una tria dels fragments més rellevants i exposar-les mica en mica a aquest mateix blog.
Tot plegat ho faig perquè crec que és interessant fer-se una idea del treball conceptual que hi ha darrere de tot projecte fotogràfic, també perquè una de les coses que més m'agrada saber dels treballs creatius és els referents que tenen els autors. I perquè, com m'ha dit més d'una persona, malgrat jo no acabo d'estar-hi d'acord, a Expectants, la part teòrica-conceptual té més pes que no pas el resultat final.

Espero que us pugui interessar i com ja he anunciat que pogueu fer una tasca documental de referents. Alhora agrairé si algú té algun comentari, està desacord o d'acord amb quelcom que he escrit o només té ganes de dir alguna cosa que no dubti en deixar comentaris.

Projecte: Expectants. Paisatges que esperen.

Autora: Alba Danés Boix

Tutors/es: Roger Serrat-Calvó / Fàtima Rodríguez / Ana Lorente /

Escola: Escola Superior d'Art i Disseny d'Olot

“Les històries sobre llocs són improvisades, s'han creat a partir dels residus del món”¹

Michel de Certeau

01_ EXPECTANTS

Expectants és un recull de residus paisatgístics que es troben als afores i franges de la ciutat de Girona. Els documents fotogràfics pretenen qüestionar la relació entre societat i paisatge per així esdevenir una peça més en l’elaboració d’una definició completa de la societat. El projecte proposa fer una aproximació, des de la imatge, a la gestió dels residus paisatgístics i una reflexió envers les causes que han portat a l’actual paisatge d'entre ciutats. També es presenta la voluntat que els documents resultants siguin una eina per als professionals pel que fa al futur tractament d’aquests espais que no deixen de ser prometedors i, en tot moment, expectants. 

KM0

La fotògrafa Alba Tenas fa uns mesos va obrir al seu blog una convocatòria de creadors per a col·laborar en un projecte col·lectiu. No voldria donar massa detalls del projecte en si, tot arribarà, però ens demanava als participants de fer un treball introspectiu i molt personal. Aquest mes d'agost hi he estat treballant i gràcies a l'ajuda del meu company crec que he aconseguit fer una projecció de quelcom personal que fa molt temps que tinc arrelat dins i que em costa molt d'exterioritzar. 

Us deixo amb la incògnita de tot plegat i amb una de les fotografies descartades.

Gràcies Alba per fer-nos aquestes propostes indecents que tan necessàries són! :)

Facebook Project by Guim Tió

En Guim Tió fa temps va demanar que amics del Facebook li passessim un retrat. Avui ha fet públic el dibuix que ha fet partint d'una fotografia meva. Crec que d'aquí un temps els veurem en format físic en una exposició. És molt emocionant aquest projecte... i és el primer retrat en pintura que fan amb part de mi i això fa molta il·lusió! Tot plegat sense haver-nos vist mai però vam tenir la oportunitat de conèixer en Guim virtualment i presentar-lo al PlaB fa unes setmanes.

#316

Fins sempre

Deixo enrere tres anys de relació amb l'Escola Superior d'Art i Disseny d'Olot. Des del dia que sortint de l'Escola Pia vaig decidir que no aniria a fer el batxillerat artístic, sinó que tiraria pel social, havia tingut unes ganes boges de viure entre els Claustres del Carme i no va ser fins als 22 anys que vaig poder-ho fer. 
Els anys han passat, dilluns vaig entregar el meu projecte final de cicle de Fotografia Artística (Expectants. Paisatges que esperen) i ara ja no hi ha més excuses per tornar a l'Escola. 

Primer l'institut, després la universitat, ara l'escola d'art. Tot són etapes, sí, però n'hi ha que et sap greu tancar, perquè, amb els seus pros i contres, he viscut uns anys fantàstics. 

Fantàstics per tot el que he pogut aprendre, de fora cap a dins, però també de dins cap a fora (el treball creatiu ha estat molt intens i important per mi). 

I fantàstics per les persones que he conegut. Gent que ja no veuré amb tanta freqüència com he vist aquests últims anys, persones amb inquietuds expressives que motiven a compartir-les. Amistats, des de Palamós i fins a Vic. Projectes que vivim amb il·lusió. Tutors, tutores i professores que han aconseguit traspassar i incrementar la passió per la fotografia (És evident que no pas tot ha estat tan positiu, però la memòria és selectiva i sempre queden els bons records). 

L'Helena, que lamento haver conegut massa tard, fa setmanes que treballa en un projecte fotogràfic que es diu "Art school people" en el que recull retrats amb moltes de les persones amb qui s'ha trobat a l'Escola. Jo estic enamorada d'aquest projecte, no només per com de boniques són les fotografies estèticament sinó perquè gràcies a ella puc recordar mirades, somriures, gestos... de moltes d'aquestes persones amb qui he compartit aquests anys d'aprenentatge. Si em deixes també em faig meu aquest projecte per sempre més. Gràcies a tots/es i gràcies Helena per deixar-ne constància!

Les fotografies totes de l'Helena Roig del seu projecte Art school people 2011.

Diga'm noséquè!

Sensual :
	[s. XIV; del ll. td. sensualis, íd., der. de sensus 'sentit']
	FISIOL ANIM 1 adj Sensitiu.
	2 adj Relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment dels sexuals.
	3 adj i m i f Afectat als plaers dels sentits, especialment al plaer carnal.
	sen_su_al.

Companyes i companys, ell és sensual, amb totes tres síl·labes: una per la veu, una altra per les lletres i la tercera per l'expressió (física de tot el seu cos, no només en Belda i en Joan Garriga saben moure les caderes a aquest país).

Cal mesclar-ho i el resultat és un nom propi: Sanjosex. 

Escolteu el tema Fem l'amor i torneu a llegir la definició de sensual. Tot seguit enganxeu-vos als discs del cantant de La Bisbal i gaudiu, que aflorin els plaers.



Just coincideix que fa pocs dies comentàvem amb la Marta Rius que havia llegit un article on es criticava  la poca espontaneïtat dels bisos als concerts. Ara, deia, tots els concerts tenen bis, s'ho mereixi o no el públic, li vingui de gust o no al grup. M'han dit que Sanjosex no acostuma a fer bisos, però en aquest concert de Sant Joan les Abadesses el públic "forofo/jooligan" s'ho mereixia i al grup li venia tan de gust que van improvisar Fem l'amor amb en Carles sense guitarra (que va fallar a l'últim moment). Aquests són els bisos que volem, dels que venen de gust, dels que són especials i inesperats. I, si no són així, comparteixo l'opinió del qui escrivia l'article i de la Marta: potser no fan falta. 
I finalment, gràcies Ariadna, si a tu no t'hagués agradat tant no l'hagués pogut gaudir com ho hem fet a aquests dos últims concerts.

Badema i molt més

Els músics no es retiren, paren quan ja no hi ha més música dins seu.

Louis Armstrong

El passat diumenge 3 d'abril a l'Espai Núria hi passava una cosa molt i molt bonica; es celebrava el primer cafè teatre, però, sincerament, jo no vaig veure ni cafè ni teatre sinó que vaig gaudir de molt bona música i creació en directe. 

Cito a Louis Armstrong, en una frase que acabo de sentir a un programa de ràdio de jazz, perquè em serveix per definir en boca seva la sensació que vaig viure a l'escoltar, durant gairebé dues hores i mitja, al grup Badema. Una formació de l'Empordà que, malgrat tocar improvisant sense el cantant oficial, va demostrar com de bé sonen davant d'un públic expectant i obert a una nova proposta amb guitarres, percussions i un saxo que ens transportava a un altre planeta. Em va donar la sensació que Badema tenen música dins seu per a molt i molt de temps, o si més no, això espero!

I la creació en directe va venir per part de totes les persones que es van anar atrevint durant la nit a deixar la seva petja al mural. Artistes, professionals, aficionats i inspirats.

Aquesta iniciativa la porta en Josep del Petit Núria i es repetirà cada diumenge a l'Espai Núria en diferents formats. De moment hi ha programat per diumenge vinent dia 10 d'abril una sessió de sons harmònics i massatges sonors, no ens ho perdrem! 

Amb la petita càmera vaig fer un recull de vídeos que m'he atrevit a editar, espero que ho gaudiu!

Presentació pla B

Aquest és el vídeo resum de la presentació de pla B projecte, gràcies per venir!

El passat 19 de març pla B va presentar el projecte en societat a l'Espai Núria d'Olot, entre creació en directe, canapès i bona música!

Esteu totes convidades a la presentació del projecte pla B. 

Creació en directe, música en acústic, projeccions, càtering casolà i molt més!
19 de març / Sala Núria d'Olot / de 9 a 1 de la nit

Una activitat que es pot combinar perfectament amb olot.doc

www.plabprojecte.com

cartell i fotos d'Alba Colomer i Alba Danés

12.000 visites

M'agrada celebrar i anunciar-vos les 12.000 visites al flickr!

http://www.flickr.com/albadanes/

Frankfurt

Visita exprés a Frankfurt#01:
l'exposició impossible

Visita exprés a Frankfurt#02:

la boira captivadora

Visita exprés a Frankfurt#03:

el paisatge urbà

Visita exprés a Frankfurt#04:

l'skyline des dels 200m.

Visita exprés a Frankfurt#05:

les arquitectures espectaculars

Visita exprés a Frankfurt#06:

i les seves mescles

Visita exprés a Frankfurt#07:

els pocs espais amb art urbà

Visita exprés a Frankfurt#08:
l'exposició possible (ja en faré un post especial)

Visita exprés a Frankfurt#09:

la nit que mai és nit

Visita exprés a Frankfurt#10:

la neu de comiat

Visita exprés a Frankfurt#11: 
molta son

Fotos d'Alba Danés

Vídeo amb Sol i Serena

Fa unes setmanes Sol i Serena van proposar-me de donar-los-hi un cop de mà en una de les seves aventures. Sense saber del tot què volien de mi vaig acceptar de bon grat. Un fantàstic i calorós dilluns de gener ens vam trobar a Argelaguer, l'objectiu era gravar un vídeo per una cançó del grup. Tots dins la furgoneta vam anar cap a les Cabanes d'en Garrell. La idea era clara; inspirats en un vídeo que havien vist feia temps vam dedicar-nos a gravar fotografies i a posar a la pràctica el "quietisme", és a dir, vam composar plans fotogràfics però en comptes de fer un click fèiem un rec. Sota les diferents propostes de tots els membres del grup anàvem perdent-nos per les cabanes i així vam passar tot un matí. 

Després d'afegir-hi més plans de la Marta i havent passat pel sedàs creatiu del muntatge també de la Marta (en la seva faceta tècnica cinematogràfica) avui presenten el resultat... i és realment molt bonic! 

Doncs només em queda dir gràcies Marta Rius per tornar a confiar en mi, deixant-me agafar de nou la càmera i tornar a treballar amb tu,  ja ho saps; sempre disposada! I gràcies Sol i Serena per deixar-me compartir l'experiència i ser tant pacients... quin equilibri nois!

Ens veiem en directe a una o altra de les places d'aquest país!

Transurbància

Fa mesos que estic preparant el projecte final de Fotografia Artística. Des de llavors i fins fa pocs dies he estat fent una preparació teòrica i conceptual sobre el paisatge i la manera com jo volia tractar-lo i aproximar-m'hi. Ara comença l'hora de la veritat, comença la transurbància: el caminar entre ciutats, el caminar per les afores de les urbanitzacions, l'anar passejant i coneguent el territori per finalment explicar-lo amb les fotografies. Espero en breu poder-vos anar explicant les meves experiències d'aquesta aventura que tanta il·lusió em fa començar!

Així doncs us emplaço al nou apartat d'aquest bloc i que agafa el nom, provisionalment, de TRANSURBÀNCIA, un terme que ja fa molts anys que utilitzen les persones que transiten entre ciutats buscant quelcom. Poc a poc us aniré introduint les teories i conceptes que acompanyen aquest projecte. I ja us aviso que estic oberta a aportacions i comentaris de tot tipus. 

Fotos: Alba Danés, 2011

Escudella de Bacallà

Ja tinc el disc d'en Manel i en Tiago a les mans. És una gran satisfacció tenir aquest projecte físic però tota l'elaboració i el fet d'haver-hi pogut participar ha estat una gran experiència. Ells dos són Escudella de Bacallà i van voler plasmar anys d'amistat i música en una petita maqueta homònima. Decidits van demanar-me que els hi fes les fotografies i resulta que vaig acabar fent la maquetació, disseny i fins i tot vaig tenir l'honor de posar veus a un tema (Alba... ets la única noia que ha passat per l'estudi aquests dos dies, et necessitem! van dir). La sessió va ser molt entretinguda i realment vaig estar molt còmode (normalment no em sento massa a gust fent feinetes d'aquestes però tant amb la Marta Rius com amb ells he tingut unes experiències molt bones).  Companys d'Escudella de Bacallà espero que molta gent gaudeixi com he fet jo escoltant-vos. Esperem que en breu posin més temes al web. Fins aviat!

The Lonely Walkers Blog

Eng. The lonely walkers is a platform for photographers and writers to meet. To talk and say whatever they want to say. To enrich others’ inpiration and to talk about our own. To meet and connect new artists and to create a map of the world. The lonely walkers is the “why we do what we do”.

Cat. The lonely walkers és una plataforma de trobada per a fotògrafs i escriptors. Per parlar i dir el que vulguin dir. Per enriquir-nos de les inspiracions dels altres i parlar sobre nosaltres mateixos. Per trobar nous artistes i crear un mapa del món. The lonely walkers és "perquè fem el que fem?".

Aquesta setmana sóc un Mirror de The Lonely Walkers! El blog que dues fotògrafes estan creant i que em fa molta il·lusió haver conegut. Gràcies noies! 

The Lonely Walkers Blog 

l'art és efímer

Avui l'art és efímer. I no només l'art.
Imatge del carrer Numància. Les Corts. Barcelona.
A pocs metres de la Colònia Castells

feliç 2011


flickr / web / blog

fotografia a plabprojecte

La fotografia s'estrena al directori digital de creadors pla B.
Roger Serrat-Calvó Calm és el primer fotògraf emergent i de la Garrotxa que ens presenta el blog. Sempre que pla B publiqui una fotògrafa us ho faré saber i aquesta vegada us animo a conèixer una mica més aquest jove creador i apart de llegir el que explica l'autor recomano fer una visita als seus projectes personals. Esperem que pla B no tardi a descobrir-nos un nou fotògraf.

http://plabprojecte.blogspot.com/

morts i planetes

Tants i tants planetes com hi ha al cel, tants i tants estels com hi ha dins teu, som de tantes formes com hi ha estels, som de totes formes...

Seré certa, clara i breu*: em van agradar tant, però tant, com morts hi ha al cel! Dissabte 11 de desembre al Joe Strummer Club (La Garrotxa). El petit de Cal Eril.

 Quina estranya mania la de no posar l'autoria de les imatges

Avui dia 12 de gener he descobert que l'autor de les magnífiques fotografies és Román Yñán gràcies a la publicació de l'entrevista que ha fet l'Elisenda Soriguera a l'Enderrock 183. Quin greu que al mitjà digital (myspace) es perdi aquesta informació...

*Cert, clar i breu de Mishima per Manel

Treballant amb la Marta Rius

Els últims mesos he estat fent fotografies per la Marta Rius, cantant de Sol i Serena o Les noves dones de la bella cançó, entre altres. Per una banda li he fet una sessió de fotografies per a la nova imatge del seu blog i per a la promoció del seu nou projecte en solitari. I per altra, vam anar amb la Júlia de Balle (EntropiFylms) a gravar, ella, i fotografiar, jo, el nou espectacle "Una flor no fa estiu". Tot seguit us deixo amb un recull de les imatges del concert presentació d'"Una flor no fa estiu" al Via Fora del Cat. A les fotografies hi podeu veure Marta Rius i Laida Tanco, ballarina de la Factoria Mascaró.

Fotos: Alba Danés

Ja heu vist algunes fotos però no deixieu passar l'oportunitat de fer un visionat als vídeos 

(de tant en tant / ulls / coixí) que va fer la Júlia de l'espectacle.

pla B, un nou projecte al sarró!

L'Alba Colomer i l'Alba Danés. Un te vermell, un cacaolat, un bar acollidor del centre, ganes de posar el nostre granet de sorra en aquest món tan gran i apassionant que és l'art i sobretot molta il·lusió. És així com amb l'Alba se'ns ha acudit crear pla B. 

pla B és un blog on pretenem anar presentant periòdicament diferents creadors  joves i emergents, de moment tots del nostre entorn, és a dir, de La Garrotxa, comarques gironines, però qui sap si la cosa es pot anar fent gran!

A pla B volem donar lloc a totes les disciplines artístiques, des de la pintura fins al vídeo-art, passant per la fotografia, l'arquitectura, el disseny de moda, disseny gràfic, la música, la il·lustració, i un llarg etcètera.
El nostre objectiu és posar en contacte artistes entre ells, entre ells i el públic i entre ells i altres professionals del món de l'art. 

Sobre pla B diem "Molts creadors no ens podem guanyar la vida amb allò que realment ens apassiona, amb el pla A sobrevivim i deixem la nostra passió pel pla B. Des d'aquí volem crear relacions entre artistes emergents, entre artistes i públic i entre artistes i profressionals del món de l'art".

A pla B us animem a que "Si ets un/a creador/a i t'agradaria formar part de pla B o coneixes "plans B" no dubtis en enviar-nos un mail a plaBprojecte@gmail.com"

Si busqueu al facebook:



Llarga vida a pla B!
I visca les connexions entre Albes!
alba danes albadanes

F-Stop Magazine!

I ja us puc presentar la novetat mensual fotogràfica. Si el novembre celebrava la publicació de dues fotografies al Carpaccio Magazine #20, aquest desembre la revista digital F-Stop Magazine ha seleccionat dues fotografies de la sèrie de La tua casa (la Toscana, abril 2010).

La revista només s'edita en format digital i té dues seccions, un apartat dedicat a un artista en concret (Featured Artist) i una galeria on hi ha diferents fotògrafs que responen a la crida, cada mes un tema diferent (Group Exhibit).

Aquesta vegada la crida era sota el concepte "comunitat" i vaig decidir enviar les imatges de la sèrie ja que mostren una petita comunitat, una família, a la que jo vaig endinsar-me durant uns dies. Amb molta sorpresa han publicat dues imatges de la sèrie, crec que han escollit molt bé entre totes les que vaig enviar ja que per mi són les més significatives. Les trobareu a la penúltima fila d'aquesta galeria.

Us deixo amb l'enllaç de la web i les dues imatges que han publicat. Fa dos mesos que es repeteix, em faria molta il·lusió poder-vos anunciar una altra notícia fotogràfica de cares al 2011 com aquestes dues últimes!

F-Stop Magazine

alba danes albadanes